Autor: Mater
Àlbum: Lliures per poder ser / EP
Data de llançament: 28/01/2021
Gravat i masteritzat per Gerard Cabot al Red Factory Studio (Sant Fruitós de Bages).
Disseny de portada realitzat per Carles Capellà.
*El POEMARI conté poemes musicalitzats que introdueixen els 5 temes.
Lletres
Alguns eren amics,
altres familiars.
es coneixien bé,
molts eren companys.
Davant un mar gegant
amb perills constants
amb por el tocar
sense saber nadar.
Podries tancar els ulls
tocar-te la pell,
respirar profund,
no som tan diferents.
Però la terra cremà,
la pols els ofegar.
Havien d’escollir,
ser lliures o morir,
emprendre un camí
que no saps el destí
Jugaven amb l’atzar,
amb déus o bé els sants
l’horitzó estava obert
l’havien de seguir.
Seguint els seu instint
tot ho van recollir
l’hi a agafar la mà
el dia els despertar.
Idees i records,
l’aigua els va refredar
les llàgrimes vessar
en embarcar dins.
No tots arribarem
siguem-ne conscients
la pluja arribarà
i ens farà ballar.
Però havien de canviar,
i així els daus tirar.
Havien d’escollir,
ser lliures o morir,
emprendre un camí
que no saps el destí
Jugaven amb l’atzar,
amb déus o bé els sants
l’horitzó estava obert
l’havien de seguir.
Però d’això no en parlarem,
Parlarem de temes que apuren,
I tracten cos i ment.
Batalles injustes,
Moralment importants,
Però l’assumpte que ens ocupa,
És de crítica social.
Un joc en essència,
D’estratègia i singular,
Es converteix des d’avui,
En símbol d’igualtat.
Tant rei com reina
poden ser atents,
porucs i poderosos
ningú designa el poder.
No volem que ens defineixin
No tenim un destí.
Que ningú més pateixi,
Lliures hem seguir.
I és que totes
Som les reines,
De la vida i pel món.
Tractem la justícia
Igual per a tothom.
I apliquem-ho a la vida
Per igualar marcadors per tots
Seguim canviant el torn.
La peça que amb fermesa
Avança per canviar els rols
És la reina, poderosa
Que pot amb tot.
Sempre amb valentia,
Però mai es manté igual,
Té tantes versions d’ella,
com partides per jugar.
Per mantenir-la,
L’hem d’estimar,
Només ella és capaç
d’anticipar-se a cada cas.
És dura, cabalosa,
Capitana del taulell.
Decideix les seves regles
Sense cap rei.
I és que ja és hora que totes siguem les
portaveus
I que esdevinguem les peces claus de la
partida, valorades arreu.
I així hem de perseguir els rols que ens
segueixen,
i d’aquesta manera aconseguir,
canviar el nostre destí.
I és que totes
Som les reines,
de la vida i pel món.
Tractem la justícia
Igual per a tothom.
I apliquem-ho a la vida
Per igualar marcadors per tots
Seguim canviant el torn.
Societats els abandonen,
són vells i gastats,
mai no valorem,
el que ells han passat.
Tancats en residencies,
van veient passar el temps
els objectius que els ocupa,
són més importants que ells.
Però els vells són bells,
per molt que ens costi veure’ls,
porten gepa i estosseguen,
i tots els anys a l’esquena.
Però hem de tenir clar,
que també t’arrogaràs,
pensa com vols que et tractin,
quan et vagis fent gran.
La bellesa
en tots ells,
es mira
del revés,
Són els nostres vells,
que envelleixen i es fan bells.
Tinguem cura tots ells,
que el present que ens pertoca,
és tot gràcies als nostres vells bells.
Marginats, queden a fora,
de gran part de la societat.
No tenen veu i vot,
el seu torn ja ha passat.
Però toquem de peus a terra,
tu ets qui ets gràcies als vells,
el teu rostre que mentens,
et ve donat gràcies a ells.
Però hem de tenir clar,
Encara que els costi escoltar,
que no s’entrin gaire,
I que es fessin pregar.
Pensa per un segon,
la saviesa que porten al cos,
hauries de parar una estona,
i deixar explicar qui són.
Són els nostres vells,
que envelleixen i es fan bells.
Tinguem cura tots ells,
que el present que ens pertoca,
és tot gràcies als nostres vells bells.
on porta aquest vaixell,
que surt de matinada
i arriba quan s’apaga.
Al barri aparenta,
amb cases elegants,
on viu gent rica,
els quals van tirant.
Però el pare no treballa,
és gran i inexpert,
ningú li dona feina,
volen joves talents.
Cada casa és un món,
a sota l’estora no hi ha pols,
allà és on tothom guarda
les preocupacions.
Tu no pots,
anar així.
Tu no pots,
seguir el camí.
Tu no, aguantaràs,
cansada al final cauràs.
Tu podràs
aconseguir,
tu tries
el teu destí,
tu resistiràs,
i amb força aguantaràs!
Tu, fill estudia,
que un dia podràs fer,
el que vulguis amb la vida,
però si us plau que et tractin bé.
Però la mare treballa,
tantes hores com pot,
sense cobrar massa
al ritme del seu cor.
Relaxa’t una mica
l’hi deien plegats,
trobarem una sortida,
si al final algú ens fa cas.
Cada casa és un món,
a sota l’estora no hi ha pols,
allà és on tothom guarda
les preocupacions.
Tu no pots,
anar així.
Tu no pots,
seguir el camí.
Tu no, aguantaràs,
cansada al final cauràs.
Tu podràs
aconseguir,
tu tries
el teu destí,
tu resistiràs,
i amb força aguantaràs!
en un prat desert
una llavor tendra,
comença a despuntar,
uns infants,
després d’haver menjat
tiraren la poma
dins d’un forat.
El sol i la terra,
amb l’aigua del cel,
criaren la poma
perquè creixés bé.
Els anys passaren,
la pomera creixia
expectació del poble
per veure com cria.
Però alguna cosa passa,
l’arbre pomes no fa
sorprèn al poble,
amb taronges ben grans.
L’alcalde espantat,
els Biòlegs cridà,
com pot ser digué?
No ho entenien pas.
L’església intervení,
el diable l’ha posseït.
L’haurem de tallar
el poble cridà.
Però què dieu?
els infants critiquen.
Per què tot ha de seguir una línia?
Coses estranyes, perill han de portar?
Així, moltes coses han de canviar.
El debat arriba al poble,
les escoles l’estudien.
Grups d’experts l’analitzen,
curiosos la visiten.
Els avis en parlen,
tants anys tot normal.
La societat canvia,
fins i tot les pomeres ho fan.
Després de molt parlar,
el final la gent passà,
la pomera lliure era,
d’expectacions molestes.
El que no entenem,
no ho volem entendre pas,
coses rares deien:
això pels friquis va.
Però què dieu…?
