Autor: Mater
Àlbum: El Cercle de la Vida / Senzill
Data de llançament: 22/04/2022
Gravat i masteritzat per Gerard Cabot al Red Factory Studio (Sant Fruitós de Bages).
Disseny de portada realitzat per Nina.
*El POEMARI conté poemes musicalitzats que introdueixen els 5 temes.
Lletres
per allà a l’horitzó,
estic tot sol,
en aquest món fosc.
De sobte et veig sortir,
apareixes del no-res,
amb la brillantor,
del teu reflex.
I em sap greu,
dir-ho així,
però només et puc dir
que no podré,
cuidar-te prou bé,
i sé, per tot això,
que encara no aconseguiré
arribar on ets.
El dia s’ha acabat,
no podia aguantar més,
necessitava
veure’t un cop més.
Les ones d’aquest mar
em poden ajudar
ballant amb el teu reflex.
Però només et puc mirar,
tan lluny no et puc tocar,
et puc abraçar
banyant-me al teu voltant.
I em sap greu,
dir-ho així,
però només et puc dir
que no podré,
cuidar-te prou bé,
i sé, per tot això
que encara no aconseguiré
arribar on ets.
Assegut al llit,
mirant-te embadalit,
prop teu veig passar,
una estrella volar.
Ja comença a ser tard,
hi hauràs de marxar,
la llum t’apartarà,
fins la nit que vindrà.
Sort que en el moment
que et vulgui notar.
Tancant els ulls,
encara et veig brillar.
I em sap greu,
dir-ho així,
però només et puc dir
que no podré,
cuidar-te prou bé,
i sé, per tot això
que encara no aconseguiré
arribar on ets.
mai sabem què dir
com venen els nens
i les nenes cap aquí?
Podria ser veritat,
que ens hagués portat
una gran cigonya
volant per rius i mars?
Fets des de França,
portats des de París,
fins als nostres pares
portant algun anís.
O per correu certificat,
gran distància hem viatjat
fins a arribar en braços
dels que ens han esperat.
Però la certesa
de la qüestió
és que per fer infants
s’ha de donar amor.
Tinc unes preguntes:
com he arribat aquí?
d’on puc haver sortit?
com puc ser avui aquí?
Situacions complexes,
no en sabem sortir,
mostrem les postures
en què els vam produir?
O expliquem la veritat,
de com els hem procreat
i així jugar-nos,
la nostra integritat?
La veritat és dura
per petits i grans
perquè ens turmenten
els exemples sexuals.
Però la certesa
de la qüestió
és que per fer infants
s’ha de donar amor.
pogués ser tan petit.
Percebre el cor calent,
i la màgia dins del pit.
Firmaria al cel mateix,
cridant al pas del temps
que m’espero una mica
abans de ser conscient.
Viure en tot moment,
notar la llibertat,
no esperar res a l’instant
i sentir algú al costat
L’imaginari d’un petit
és la flor que ens fa sentir,
que hem d’estimar les coses,
sense por de ser infeliç.
Totes aquestes emocions,
les perdem en fer-nos forts,
en ser experts de la vida,
en veure com va el món.
Però no fem mai tard,
tenim temps de fer-nos flacs,
a tornar aquells moments,
en què estàvem satisfets
En veure tants colors,
en sentir tots els sons,
en viure cada dia,
fent-li sempre cas al cor.
Quan la via és un full
i tens l’espurna als ulls
i tu artista dibuixant
segueixes els instants.
Tu pirata de la vida
les estrelles et guien
els núvols t’acompanyen
durant les nits i els dies.
de córrer sense passar un minut,
pregunta’t si vius l’instant, amic.
Ja que no tens el temps infinit.
I tu els pètals perdràs,
i Igual que ells envelliràs
i el tronc, el temps, arrugarà
i les arrels enfonsaràs.
Amic, dona’m la mà,
i camina amb mi,
vegem el sol marxar,
i respira aquí.
Vivències de colors,
marcades al tronc
el temps et passarà
però allò quedarà.
El temps no pot parar,
per molt que ho pots intentar
prova de respirar, amic,
ja que no tens el temps infinit.
El sol t’escalfarà
i les branques t’assecaran
la pluja et podrà regar
per poder-te un dia sanar.
Amic, dona’m la mà,
i camina amb mi,
vegem el sol marxar,
i respira aquí.
Vivències de colors,
marcades al tronc
el temps et passarà
però allò quedarà.
El temps no pot parar,
per molt que ho pots intentar
prova de respirar, amic,
ja que no tens el temps infinit.
El sol t’escalfarà
i les branques t’assecaran
la pluja et podrà regar
per poder-te un dia sanar.
Amic, dona’m la mà,
mina amb mi,
vegem el sol marxar,
i respira aquí.
Vivències de colors,
marcades al tronc
el temps et passarà
però allò quedarà.
sigues fort i mira-la,
els teus ulls recordaran
tot allò que et va fent gran.
La nit de festa a la platja,
la sorra entre els dits,
l’aigua freda a les cames,
i la frescor dins del pit.
Pensaràs en la infància,
en el teu primer petó,
en les joguines que tenies,
i les ganes d’abraçar el món.
També aquell somriure,
que tant et va agradar,
aquella mà fina,
de la mare acariciar.
Ja pots tancar els ulls,
i mirar la llum,
no tens res per preocupar-te,
gràcies, ves-te’n i descansa.
Tant l’ocell que vola alt,
com el peix que va nedant,
des de la muntanya més alta,
i per totes les valls,
Somriu a la vida,
que tant li has donat,
gràcies, i per sempre
t’estimo i fins aviat.
Veuràs el cel tapat,
i també el veuràs brillar.
Les promeses ja complertes,
que als núvols vas deixar.
I aquella olor densa,
Que tant t’agradarà,
De bosc, de muntanya,
I de tots aquells menjars.
I els amics dins de casa,
rient de les batalles,
que passaren aquells dies,
d’estiu a les vacances.
Els moments viscuts de gran,
amb nets, fills i germans,
companys de vida,
i que sempre et recordaran.
Ja pots tancar els ulls,
i mirar la llum,
no tens res per preocupar
gràcies, ves-te’n i descansa.
Tant l’ocell que vola alt,
com el peix que va nedant,
des de la muntanya més alta,
i per totes les valls,
Somriu a la vida
que tant li has donat,
gràcies, i per sempre,
t’estimo i fins aviat.
